La nova pandèmia vírica: el pànic (II)

Creado: Sábado, 28 Marzo 2020 Publicado: Sábado, 28 Marzo 2020 Escrito por Administrador Imprimir Correo electrónico
Però he de dir que per mi que puc escriure sobre això ja que he passat en circumstàncies més dràstiques i diferents. I crec que puc ajudar a les persones o almenys aquesta és la meva intenció. És fàcil d'entendre que no és gens fàcil. Jo sóc el primer al qui li costa el dia a dia. Però repeteixo que donar aquests consells em fa sentir útil. Perquè així, en realitat no perdo algunes rutines del meu dia a dia. Abans parlava de la compra. Doncs tinguem clar que s'han de seguir les indicacions que se'ns dona. Recomanaria als empresaris dels comerços oberts fer-los una mica més accessibles als clients. He sentit empleats, cansats de portar la mascareta, queixar-se i fins i tot m'ha passat veure treballadors de mal humor dient-me ja t'he dit els preus quatre cops fent-me fora del comerç en sí, amb un nerviosisme extrem que puc entendre. 

Però han de recordar que els que surten a comprar, no surten a comprar per oci. Surt a comprar i torna a casa. Tots estem nerviosos i si fem més fàcil les compres estarem més tranquils. Ser més accessibles podria calmar aquests incidents que són cada cop més habituals. Situacions d'estrès i nerviosisme que van a més. Alguns exemples més. Com l'aforament és limitat no costa res anunciar els preus de matèria primera fora del local i pel que fa als preus unitat anunciar també el del paquet. Potser sembla una rucada però evitem que la persona que està nerviosa hagi de calcular el que té per gastar. Recordem que estem a prop de final de mes i facilitar les compres donant un suport als clients i empleats i caixers podria fer que el nerviosisme baixés. Per una cosa tan simple com facilitar abans d'entrar a la botiga el preu dels productes bàsics. Torno a dir-ho perquè crec que ha de quedar clar. Estem, també, en una crisi econòmica. Molts han comprat compulsivament, sí, però estem a prop de final de mes i hi ha molta gent angoixada. Siguem responsables i ajudem-nos els uns als altres.

També vull dir que si escric això és per intentar ajudar-vos però també per ajudar-me. Es tracta de tenir més autocontrol. I per gestionar l'estrès que estem patint a causa de totes les limitacions pot ser important fer relaxació, meditació i exercici. A hi https://www.andorradifusio.ad hi ha un apartat amb exercicis de gimnàstica. Tenim tantes coses a fer que podem omplir el temps. Hi ha els puzzles o, per exemple, la tradició francesa ‘netoyage de printemp’. Que consisteix bàsicament en canviar la roba d'hivern a la d'estiu. Podem fer-ho i també tasques de la casa que havíem deixat penjades. Insisteixo: és normal que tots sense cap excepció patim atacs d'angoixa i nervis i altres crisis. Sense emocions no seríem persones. Jo també les pateixo i, de fet, aquesta passada nit les he tingut. Però que quedi clar que és un estat normal en situacions com la que patim.

Tots junts podem canviar, però també tots junts podem superar aquesta pandèmia. Cadascú ha de posar aquell gra de sorra de forma adient i responsable. Ei, i això, la vida són quatre dies i potser menys i dos d'ells els passem dormint. Hem de riure més que no costa res. Molts ànims a tots: junts podem superar-ho tot

I finalment volia fer menció a la cura dels animals de companyia. Un gos s'ha de treure, òbviament, però hi ha zones com Ciutat de Valls on no és pla que tothom tregui el gos a la mateixa hora. Siguem responsables, tenim almenys dotze hores per treure l'animal. Intentem trencar en això la rutina. El gos necessita sortir, és clar, però no tots al mateix moment i lloc. Recomanaria rotacions. De fet, es  podria fer un grup de whatsapp o Facebook i coordinar les sortides dels gossos durant el dia i fent torns de tres gossos a l'hora en una zona, per dir un exemple. No és bo treure tothom el gos a la mateixa hora. He arribat a veure 8 en un carrer al mateix moment. Tenim l'oportunitat i el deure d'aplicar la cura de l'animal de forma responsable.

Per tant, fem una petita reflexió meditada. A mi m’ajuda molt i més les nits que em costa dormir. Parlem amb les plantes, fem ioga… Hi ha una allau de canals oberts i ajudes sobre això a la televisió i Internet.  Tenim temps per tot allò que en un dia normal no podríem fer i, en gran part, són tasques de la casa. Fem-les. Tenim l'oportunitat de canviar d'hàbits, de ser responsables i de saber actuar bé. De reiniciar tot el nostre dia a dia: el món no s'acaba pas. I podem canviar els nostres hàbits de descans per fer-ho millor. Aprofitem tots per estar més per nosaltres mateixos. Oblidem la por. Ajudem-nos a pal·liar aquest estrès. No costa res. I és cosa de tots al cap i a la fi.

Tots junts podem canviar, però també tots junts podem superar aquesta pandèmia. Cadascú ha de posar aquell gra de sorra de forma adient i responsable. Ei, i això, la vida són quatre dies i potser menys i dos d'ells els passem dormint. Hem de riure més que no costa res. Molts ànims a tots: junts podem superar-ho tot.

Daniel Cascon Commenge -Activista Social

Fuente: https://www.altaveu.com

Visto: 264