Desconfinament: els seus efectes i com actuar

Creado: Martes, 30 Junio 2020 Publicado: Sábado, 20 Junio 2020 Escrito por Administrador Imprimir Correo electrónico

He abordat en nombroses ocasions la qüestió del confinament. Hi he dedicat diversos articles. Per desgràcia i encara que no ho vulguem, el desconfinament és el més difícil per a tots. Hi ha depressions, estats de nerviosisme, angoixa i moltes altres patologies. També està el cansament que suposa tornar a socialitzar-se. No és fàcil, de fet a mi m'està costant molt.

D'entrada tot el país pateix la crisi econòmica. Costa molt de mantenir la calma, el que és normal i no ens hem de culpar. És lògic pensar en si perdrem la feina, en si ens sortiran bé les coses. Ara que les fronteres estan obrint-se progressivament, més risc hi ha i més alerta hem d'estar. I en definitiva hem de tornar a les nostres rutines i això fa que estiguem irritables. Així últimament sento molts comentaris de gent que es queixa d'abusos dels cossos de seguretat i crec que no tenen en compte que els ciutadans no tenen la culpa del que passa. Crec que els falta més psicologia ja que hi ha alguns policies que s'estan posant bordes. Potser estan cansats de retallades. Però d'aquestes en tenim molts.

La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen

Jo, per exemple, porto dos mesos buscant-me la vida com un sociosanitari per dir-ho d'alguna manera, ja que treballava amb gent gran. Per sort les diferents proves de la Covid-19 m'han sortit bé. Però tornem al que deia. La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen. Recordar que el Raonador del Ciutadà està per ajudar-nos a aturar-los. I que venen uns mesos molt durs però que fa un segle vam patir una pandèmia, l'anomenada grip espanyola, de la que ens vam sortir. En fi, que com em deia un padrí amb qui vaig estar convivint 10 anys, la paciència és la mare de la ciència.

O sigui que tot acaba: per bé o per mal. I si necessitem ajut demanem-lo. Jo mateix l'he hagut de demanar no sóc superman, sóc un ser humà que de, tant en tant, fluixeja. Per això crec que puc dir que l'actitud és bàsica i podem sortir-nos-en: és difícil però no impossible. Ens en sortirem, tot i que costarà. I ho farem abans si la població roman amb més paciència i calma. No importa qui siguem o que representem: tots patirem però seguirem endavant.
 

Visto: 303